Guaiteu quina composició ens acaba d’enllestir l’Arsène. I per què? Per a agrair-vos la càlida acollida que heu mostrat amb l’Estel Petit. A les estrenes sempre tenim aquell rau-rau bellugadís: agradarà prou? I amb Estel potser encara més perquè hi hem incorporat elements amb els quals no havíem experimentat gaire. És a dir, que aquesta vegada el pessigolleig ha estat rau-rau-rau. Sortosament els dubtes s’han esvaït dolçament a mesura que assaboríem amb delit els matins de diumenge a Sala Fènix . Pel camí hi ha hagut alguns retocs (com sempre les vostres aportacions ens ajuden molt), però no n’han calgut pas gaires. De fet els canvis han estat més aviat ajustos tècnics transparents per a vosaltres. Sembla que la idea inicial que la Mar va esbossar i desenvolupar durant les incomptables (potser un parell d’anys) hores de llibreta (sí, ella utilitza dispositius analògics) va ser encertada i l’Estel que heu conegut és tal com va sortir de l’obrador: fresc i sense canvis que l’encarcarin.
Som a portes d’acabar la temporada, només en resten quatre funcions (per cert, amb entrades exhaurides) a punt d’acabar la temporada i ho estem passant tan bé que ens agradaria allargar-la. Dissortadament per raons d’agenda i cartellera, de moment no podrà pas ser. Després d’Estel petit, la Fènix continuarà amb la seva selecta programació per a infants de 0 a 3 anys i nosaltres anirem cap a Porta4 “El gegant del pi” (començarem el 9 de febrer). Mentrestant l’Estel descansarà a casa esperant la propera programació que ben segur serà aviat. Per cert, procurarem fer-nos visibles també a altres ciutats per tal d’estalviar-vos desplaçaments a les famílies que veniu de lluny. Hi estem posats, encara que no us podem prometre res perquè aquest afer no depèn únicament de nosaltres.
Un petó molt gros. Us estimem
Mar i Pere