Assistir a una obra de teatre infantil pot ser una activitat familiar si els adults s’hi impliquen, és a dir, acompanyen els infants conscientment amb predisposició de gaudir-ne. Acostuma a passar que quan la nena o nen gaudeix de debò, vol compartir l’instant amb la seva mare, amb el seu pare. De tant en tant els mira esperant trobar-hi un esguard de complicitat. Què bonic que l’adult respongui amb una mirada sincera i sense paraules (perquè no sempre calen) un “sí, també he vist com la granota ha fet un petó a la lluna”.
Trobar l’acompanyant amb l’atenció desviada cap enfora de l’espectacle, potser pensant en altres coses, potser mirant el rellotge o la pantalla del mòbil (encara que sigui per fer una foto) pot ser molt decepcionant pel fill i filla que volen “compartir”. I cal no dissimular amb un gest improvisat perquè els més petits saben interpretar perfectament el llenguatge corporal i altres “coses” més subtils. Millor un sincer reconeixement de “m’he absentat” un moment, però ja torno a estar aquí”.