Solstici
Una estona amb en Miquel Martí i Pol
Tens un moment? Si penses que sí, fantàstic. I si penses que no, permet-te’l igualment, te’l mereixes. Tot d’un plegat no seran més de cinc minuts… I ara que t’has “aturat”, llegeix aquest poema a poc a poc. Ben a poc a poc. Deixa que les paraules flueixin amb un ritme natural, sense forçar interpretacions ni posar-hi expectatives. Veuràs com prenen un sentit perfecte.
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
I amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol