Penso que quan les “coses” tenen caràcter el pas del temps les ennobleix. Voltant amb aire de passavolant observador, descobreixo objectes dignes de la més acurada escenografia. Són models d’allò que va ser un altre temps, de com eren les coses abans. Models que perduren perquè han sabut ser esquius de les modernes intencions que foragiten campanes que encara sonen, aquesta obsessiva necessitat d’actualitzar versions.
M’agraden tals troballes perquè per a mi són com a catalitzadors de la imaginació. Sí, quan les miro m’inspiren idees. Potser sigui perquè encomanen un no-sé-què orgànic. O perquè tenen esgrafiada la senya d’unes mans humanes abans de l’era de la virtualitat. O perquè generalment han estat creades des d’una vessant discretament tècnica.
Penso que, encara que sigui com a simples elements decoratius, va bé que aquestes “coses” perdurin perquè ens recorden que els nostres dits saben fer quelcom més que prémer tecles querty o lliscar fotos asèptiques damunt d’un vidre. Sí, sabem fer molt més que això. Molt més.