A les quatre estacions de Petit Vivaldi s’hi amaguen històries, sempre en positiu, d’animals i la natura. Fugim d’estereotips injustos, de missatges imposats, de pensaments condicionats per la cultura popular: l’animal bo i el dolent, el guapo i el lleg, el mandrós i el treballador… Els animals són com són, tenen les peculiaritats que li corresponen de mena i l’existència de totes i cadascuna de les espècies equilibren l’ecosistema del nostre planeta. En un altre astre no podem saber com va, però a la Terra és així.
El llop
Habitualment i amb clara injustícia al llop li ha tocat fer el paper de dolent. Perquè això? En acabat és un animal preciós com ho son tots. El llop de Petit Vivaldi és simpàtic i afable.
L’esquirol
Renoi, com costa de veure’ls! Cal més que una llambregada. Ràpids i esmunyedissos saltironegen àgils de branca en branca i si troben una pinya n’arrepleguen el pinyonets.
L’ou i el pollet
Si n’arriba a ser d’especial observar com neix un pollet. Quin esforç els suposa sortir de la closca i que fràgil canta els seu primer piu-piu .
L’abella
No piquen perquè sí i no cal tenir-ne por, tenen altra feina més convenient i important que fer la guitza als humans: els cal recol·lectar pol·len. A més a més no oblidem que la seva existència i activitat beneficia inestimablement la nostra espècie i la natura en general.