Quatre paraules d’agraïment sobre el MitMo 2018.
Ves tú, com ens han cuidat! Tot just arribem a la porta del La Marineta, antic hostal avui reconvertit en centre cultural, i trobem el Jordi Montserdà atrafegat amb amb estris de fotografia. El Jordi, fa funcions de director a la MitMo (i també a la cia Galiot Teatre). En aquest moment no ens ha pogut atendre, però sí ha tingut un instant per a saludar-nos i indicar-nos el nostre escenari. No ens cal més perquè ja hi havíem estat en una altra edició i el coneixem perfectament. Sabem on són els endolls.
Descarreguem la nostre fantàstica baluerna i duem tot l’embalum tècnic i d’atrezzo cap a la sala. Quin plaer descarregar sense graons! Quin gran invent les rodes i les rampes i que intel·ligent facilitar-ne l’ús. Tot just travessem la portalada i ens trobem una noia que no coneixíem: -hola, sóc la Clàudia, per ajudar-vos amb el que us calgui. Moltes gràcies, Clàudia.
I ara, el rictus habitual dels bolos. Primer, visita al lavabo. Després passejada en silenci per l’espai: què percebem? Com ens hi trobem? Com acomodarem el públic? On situarem les torres de llum i els altaveus? … i totes aquestes coses. Comencem a muntar i no passa gaire estona que apareix la Meritxell, productora tècnica de la MitMo, amb un bonic somriure. Ens ve a saludar i es disculpa perquè no pot estar-hi més. Hi ha massa companyies a atendre. Ho comprenem: la MitMo s’ha fet gran.
Davant la Marineta, al carrer, tot i la pluja, creix la cua de públic desitjós de tiquets per entrar a l’espectacle. Això que encara falta una hora perquè obrin la guixeta i dues per l’espectacle. Una particularitat del MitMo és que el preu de les entrades és simbòlic: un euro. S’exhaureixen de seguida. A punt de començar l’espectacle apareix el Jordi. Presenta l’acte i ens obsequia un Mollet Mullat de record per haver participat a la Mostra. Gràcies Jordi, per triar el nostres espectacle i per haver-nos facilitat tanta comoditat a l’hora de dinar (i la migdiada). Per cert, quin flam de formatge a Cal Marfà.
Fins aviat