Estones de taller. Una meditació en acció?

M’agraden les estones de taller. Com que feinejo sol puc anar al meu ritme, que de natural és lentot. A més a més l’espai convida a un ritme pausat perquè és com una cova: parets de pedra o poc arrebossades, sota-teulada rústic amb bigues de fusta i trespol sense enrajolar. Una estança molt orgànica amb les irregularitats dels materials treballats a mà. Com que no hi arriba el fil del oligopoli elèctric, he hagut de fer un invent amb bateries per encendre quatre bombetes. Ocasionalment també faig girar màquines (trepant, ribot, escairadora…) que demanen més energia, així he hagut d’instal·lar un electrogen (que funciona amb benzina de l’oligopoli fòssil). És petit i molt silenciós, però tot i això quan l’engego l’he d’allunyar per no eclipsar el silenci del poble, perquè m’agrada el silenci i sempre evito esquerdar-lo. I així és com, entre claus i cargols, fustes de pi i de melis, passo les estones de taller que després veureu en els espectacles.