M’agraden les estones de taller. Feinejo sol com un mussol i per tant puc abandonar-me al ritme que m’és propi, és a dir, lent. L’espai m’ajuda perquè és com una cova: parets de pedra poc o gens arrebossades, sota-teulada rústic amb bigues de fusta i trespol sense enrajolar. Una estança molt orgànica amb les irregularitats dels materials treballats a mà. Com que no hi arriba el fil de l’oligopoli elèctric, he enginyat un invent amb bateries i un petit ondulador de 300W per encendre just quatre bombetes de leds. Ocasionalment també faig girar màquines com ara el trepant, el ribot o l’escairadora, les quals demanen més empenta, així que també he hagut d’instal·lar un electrogen que funciona amb el suc d’un altre oligopoli: el fòssil. És un motor de quatre temps petit i molt silenciós, però tot i això quan l’engego l’allunyo per no envair el silenci del poble. M’agrada el silenci i sempre el vetllo tenint cura d’interferir-lo el mínim possible. I així és com entre claus i cargols, fustes de pi i de melis, passo les estones de taller fent coses que descobrireu en els espectacles.
