Saber apreciar la bellesa de les coses velles no és un tret comú. Un paisatge amb estris que expliquen història és valuós i demana d’aturar-s’hi un instant. En aquest bidó hi veig abonyegades, rovells, àdhuc corroïts, colors esblaimats gairebé desapareguts i malgrat això, encara és capaç d’ús.
Potser algun dia va contenir oli o algun tipus de greix per a la maquinària agrícola. Ara, situat a la vora d’un hort, el bidó serveix de compostador. El Llorenç el va va instal·lar fa anys i aquí està, sobrevivint mil inclemències que no fan, sinó, ennoblir-lo amb la seva condició de vell.