La canyeta vermella s’enfila dins del termòmetre i gairebé fa cim. A Sant Joan de Mediona els migdies són de foc i el barret ha esdevingut imprescindible. I els vespres? Ai els vespres: quins eixams! Baixant cap el poble amb bicicleta les ulleres clares fan curt i hi arribo totalment arrebossat d’una gran varietat de bitxos voladors. Es corrobora, doncs, i renova sa vigència la dita “a l’estiu tota cuca viu”. Avui fa setmanes que no plou i tampoc hi ha les misterioses ratlles “vaporoses” que sovint enxarxen el cel. Potser la cosa estigui tan esgavellada que ja no calguin.