Aquests manyocs de fils són la versió de barri de les “autopistes de la informació”, és a dir, “carreteres locals de la informació”. Aquí, a la gran ciutat, els lligalls foscos que guarneixen façanes no fan gens de patxoca, sinó que mostren, més aviat, l’aspecte més ranci del progrés. És tecnologia 3.0 o 4.0 o el que vulguis punt zero, instal·lada amb criteris i mitjans del segle passat. Els feixos que ja no són de coure sinó de fibra, es bifurquen infinitament fins a capil·laritzar dins dels habitatges on faran gala de la seva qualitat “òptica” i esdevindran baules tan fermes com el ferro més doble. Anelles invisibles que amb sublim subtilesa també asseguren una severa captivitat. Amb tanta connexió es fa difícil pensar i entendre, però no és impossible, només cal una estrebada al fil i esperar… esperar. Els efectes triguen una mica a manifestar-se.
