Estan passant coses molt rares. Sí rares. I com que no ens agraden evitarem al màxim entrar en el joc d’aquestes “coses”. Em pregunto per què al teatre s’imposen distanciaments i mascarades per tutti i no és així en altres àmbits? Què té el teatre -i la cultura en general- que molesta tant? I quan dic cultura no incloc la industria de l’oci i l’entreteniment. Per què els mandataris de pa sucat el temen tant? Permeteu-nos un exercici d’autodeterminació que en un món “normal” hauria d’estar de més: som dones i homes vius i reclamem que que se’ns tracti com a tals i no ens vulguin fer combregar amb rodes de molí gegantí. Reclamen respecte i veritat.
I com que les coses no estan clares ens prenem un temps de guaret. El necessitem. Farem algunes actuacions (les que no ens suspenguin), perquè volem continuar en contacte amb vosaltres i perquè també tenim despeses. Encara que no haguem signat cap préstec ni hipoteca (mai no ens ha agradat haver-nos de relacionar amb els bancs) som una família tan normal com la vostra, amb les mateixes necessitats.
I doncs, què farem durant el guaret? Viure a la natura i gaudir de tot el que ens regala. Meditar. Observar. Esperar. Ens mantindrem en contacte amb vosaltres a través d’escrits en aquesta web. Evitarem tot el que puguem les xarxes socials. Ens molesta severament la càustica censura que practiquen a qualsevol paraula que els molesti. A Facebook i Twitter no hi posarem res de res. A Instagram només hi anunciarem actuacions. Amb YouTube continuem fins que sapiguem d’una alternativa lliure dels interessos econòmics de Google (per dir una cosa suau).
Seguim endavant perquè estem vius i ens agrada respirar amb llibertat.
Ara, unes estampes del nostre dia a dia.
i oblidats
