Estan passant coses molt rares. Sí rares. I com que no ens agraden evitarem al màxim entrar en el joc d’aquestes “coses”. Em pregunto per què al teatre s’imposen distanciaments i mascarades per tutti i no és així en altres àmbits? Què té el teatre -i la cultura en general- que molesta tant? I quan dic cultura no incloc la industria de l’oci i l’entreteniment. Què té que tant temen els mandataris de pa sucat? Nosaltres ens declarem humans i desitgem que se’ns tracti com a tals, que no ens facin combregar amb rodes de molí gegantí: reclamen respecte i veritat.
I com que les coses no estan clares ens prenem un temps de guaret. El necessitem. Farem algunes actuacions (les que no ens suspenguin), també les necessitem perquè bé hem de pagar les mateixes despeses normals de que qualsevol família. Perquè encara que no tinguem hipoteca (mai no ens ha agradat haver-nos de relacionar amb els bancs) som una família tan normal com la vostra, amb les mateixes necessitats.
I doncs, què farem durant el guaret? Viure a la natura i gaudir de tot el que ens regala. Meditar. Observar. Esperar. Ens mantindrem en contacte amb vosaltres a través d’escrits en aquesta web. Evitarem les xarxes socials que fins ara hem utilitzat, Facebook, Instagram i Twitter perquè ens molesta severament la censura tan càustica que apliquen sense manies a qualsevol paraula que els molesti. De moment tampoc alimentarem els nostres canals de YouTube amb més contingut per la mateixa raó. Quan sapiguem d’una plataforma alternativa lliure dels interessos econòmics de Google (per dir una cosa suau) migrarem el contingut.
Seguim endavant perquè estem vius i ens agrada respirar amb llibertat.
Ara, unes estampes del nostre dia a dia.
i oblidats
