D’on sorgeix aquest projecte i quina és la seva finalitat?
La idea de Titelles Pamipipa és va anar gestant durant mesos. Tots dos, la Mar, aleshores mestra i artista, i el Pere, aleshores enginyer, en parlàvem sovint. Estàvem d’acord a iniciar un viratge professional cap a les arts escèniques. Però aquesta maniobra no havia de representar només un canvi de professió. És tractava de satisfer el desig de viure noves experiències en coherència amb la nostra manera d’entendre la vida. I va ser després d’un curs d’estiu a la FESTCAT (Escola de la Festa de la Generalitat de Catalunya) l’any 1999 que, amb el cor curull d’entusiasme, ho vam engegar.
Teniu o teníeu, algun model com a referent?
Ens va agradar la manera d’entendre la relació amb el públic que planteja la companyia Los Titiriteros de Binéfar, tot i que l’estètica de la nostra proposta és ben diferent de la seva. Ara mateix potser ens acostem més al que fa Teatro de los Sentidos en quant a camí d’investigació.
Quin servei oferiu i en què us baseu?
Bàsicament fem espectacles de titelles per als més petits. La nostra oferta està sobretot dirigida a la franja de 0-3 amb espectacles que funcionen molt bé a les escoles bressol.
Per què creieu que es important treballar des de l’àmbit artístic amb infants?
Comunicar des amb l’Art és aparcar una estona la ment amb els seus raonaments i judicis. Situar-te en una esfera en la qual els infants ho entenent tot. Et despulles. Quan fem teatre passen moltes coses de les quals els adults no en som conscients perquè sempre tenim necessitat d’una explicació lògica i raonada. Aquestes coses que passen no es poden explicar. Només és poden sentir.
Teniu algun tipus de subvencions?
No
Quin tipus d’espectacle feu? (titelles, representacions…)
Fem espectacles de titelles i cançons de petit format per a escoles bressol i espais amb poc aforament, unes 60 persones. També en fem de mitjà format per a sales d’actes amb aforaments de fins a 150 persones. A les escoles fem representacions en horari lectiu, incloses dins de l’activitat docent, o bé actes de portes obertes (sessions de cap de setmana amb la família, dates especials, finals de curs). Als teatres fem representacions de programacions familiars i circuits com Xarxa i Rialles.
Quin criteri teniu a l’hora de fer la selecció del tema de les obres?
Sempre missatges en positiu i molt vinculats amb la natura. Ens agrada dur a escena elements que es troben en el Gran Teatre de la Vida. També ens agrada la cultura popular, però passada per un sedàs força atapeït. No s’hi val qualsevol cosa. Hi ha moltes cançons i contes que són totalment obsolets, del segle passat.
Quins són els temes que trobeu més adequats per treballar amb infants a través del teatre?
No ens agrada el teatre com a eina de “treball”. Ens agrada la màgia del moment teatral. La cerimònia que fa que tot un grapat de persones gaudeixin en harmonia d’un instant. Com a fet secundari, podem tractar qualsevol tema, però sempre ha de ser entenedor per al públic a què l’adrecem i del seu interès.
Teniu algun servei destinat a les famílies?
Els mateixos espectacles que oferim als infants en sessions familiars són fantàstics.
Quins horaris teniu?
No tenim horaris. Anem fent segons les necessitats de cada moment. L’ofici de “teatreru” porta implícita aqueta condició de disponibilitat.
Com us organitzeu?
Tot i que de vegades necessitem suport extern d’algunes persones, a la companyia bàsicament en som dues. Com que ens complementem molt bé, de forma natural s’han anat distribuint les tasques. Us poso un fragment extret de la nostre web:
Les idees dels espectacles ens arriben a través de la Mar a qui també li és fàcil dedicar-se als guions i als aspectes pedagògiques, la construcció de titelles, la decoració i el vestuari. A mi, en canvi m’agrada més resoldre el disseny i la construcció dels teatrets, la producció musical, les tasques tècniques de so i llums, els mecanismes dels titelles i les coses informàtiques.
Tot plegat una gran tasca d’Artesania Total: escriure, dibuixar, pintar, jugar amb la música i enregistrar-la, fer fusteria, electricitat, informàtica, construir la web, cosir, atendre-us a vosaltres, viatjar… i sempre gaudint al màxim.
Col·laboreu amb escoles?
Tenim un seguit d’escoles que, sigui de forma directa o a traves de campanyes escolars, compten amb nosaltres de forma fixa cada curs. N’hi ha que els agrada alternar entre els diferents espectacles que oferim i n’hi ha que prefereixen repetir. També hem col·laborat en projectes com ara Ciutat i Escola (Sabadell) i Nascuts per Llegir (Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona) entre d’altres.
Com us doneu a conèixer, i quins recursos feu servir?
Utilitzem els canals moderns que ens ofereix Internet. També anem a festivals i fires d’espectacles. Però el que millor funciona és que algú que hagi gaudit d’un dels espectacles ho comenti a una altra persona. Vaja, el boca-orella.
I finalment, creieu que teniu molta competència?
La paraula “competència” només té sentit per aquelles persones que es belluguen sotmeses al servei del Mercat Capitalista. Nosaltres fa temps que ens en vam desentendre. Aleshores vam descobrir que la gran quantitat de companyies d’espectacles infantils que hi ha a Catalunya, cadascuna amb el seu estil, cadascuna amb el seva filosofia, no eren competència sinó companyes de camí.