Sí, torno a exposar la pregunta: de què va exactament aquest afer (el qual no m’abelleix d’explicitar? Observant amb ull crític i des d’una distància prudent, suficient per a tenir bona perspectiva, no hi veig sinó perjudicis. Em sap un greu terrible pels infants.
Passejo pausadament pel mercat dominical del meu poble penedesenc i veig una parada nova, vull dir, una que normalment no ve a mercat. M’hi aturo davant i guaito sense gaire interès. Entre un munt de gorres amb logotips diversos, diademes de colors, llibretes amb vores gastades i cabdells de llana vella, un llibre em crida l’atenció. No l’he llegit i no en tinc pas intenció. No cal. El missatge que m’havia d’arribar és a la portada. Potser sigui l’eco d’un clam uníson que els infants han llançat a l’univers. I doncs, ens plantem o seguim?
(Per cert, al joc que nosaltres juguem ens cal veure els vostres somriures. Quan us acosteu a nosaltres, sigueu lliures de fer el que us convingui. Sense por. Nosaltres no en tenim.)