Bloc de notes de Titelles Pamipipa
Un bloc de notes amb una mica de tot. Escrits d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, preses amb llapis analògic o qualsevol estri digital. Són coses que fem i volem explicar. Amb quin criteri… silenci … més silenci: no ho sabem. Tant se val, fes t’ho com vulguis. Deixa que el criteri aparegui per ell mateix. Amb el temps.
Camins d’estiu. Escampant una mica més de boira
Quan tanquem la temporada, normalment a mitjans de juliol, la furgoneta que durant el curs fem servir per a desplaçar-nos amb els estris de teatre, esdevé la nostra segona residència […]
Ball de cintes i màscares
Quan els imprecisos límits de l’absurditat i el surrealisme es troben, una espurna s’encén i vola esperitada bo i provocant un inevitable somriure. Els dos mons, absurd i surrealista, coincideixen […]
Troballes amb caràcter
Penso que quan les “coses” tenen caràcter el pas del temps les ennobleix. Voltant amb aire de passavolant observador, descobreixo objectes dignes de la més acurada escenografia. Són models d’allò […]
Núvol d’etiquetes
Accediu directament al contingut d’aquest blog a través del núvol d’etiquetes. Ara que hi penso… quin concepte més estrany “núvol d’etiquetes. ¿?¡!
Interfície Midi Roland Cakewalk UM-2G
Interfície de dos canals MIDI, petita i econòmica.
Cargol treu banya, Teatre de titelles a l’Autèntica Teatre
Bon dia famílies ! El darrer cap de setmana de maig de 2021 tornarem a l’Autèntica Teatre de Barcelona amb el nostre mític CARGOL TREU BANYA. Un espectacle de titelles […]
El Drac Màgic, Teatre de titelles per a petits infants a Barcelona
Bon dia famílies ! Desitgem que estigueu bé i molt felices. Nosaltres sí, estem bé (gràcies) i amb moltes ganes de fer coses. Intentem viure amb tranquil·litat mirant la realitat […]
Bombolles a mida
A casa vostra es pot inflar la bombolla fins on us vingui de gust. Si algú diu el contrari potser sigui perquè no se sent lliure. La cosa és molt […]
Afortunadament, l’esperit d’en Jordi Fàbregas romandrà per sempre en els nostres espectacles
Avui, per Telegram, m’ha arribat un missatge del meu germà Joan: “en Fàbregas ha mort”. Així de breu. Tant com les nostres salutacions matinals que no tornaran a ser. Ja han passat a la història igual que aquells temps en què les persones ens vèiem les cares bo i passejant pels carrerons de Gràcia o de qualsevol lloc.