Un bloc de notes amb una mica de tot. Escrits d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, preses amb llapis analògic o qualsevol estri digital. Són coses que fem i volem explicar. Amb quin criteri… silenci … més silenci: no ho sabem. Tant se val, fes t’ho com vulguis. Deixa que el criteri aparegui per ell mateix. Amb el temps.
Des que vaig decidir iniciar aquest nou viatge i abandonar el camí “correcte”, aquell que tothom espera que segueixis sense qüestionar, la vida no ha deixat de sorprendre’m. De fet afirmo sense cap […]
Vogidores dibuixant mil formes als plafons de fusta. Trepans incansables, amb ànsia de convertir-ho tot en coladors. Aspres frecs gens agradables del paper de vidre. I de sobte, un regal: silenci. Agradós respir que només gosa eclipsar el ribot. Un suau pas que ara va… ara torna. Escultor de fràgils encenalls daurats arrencats de les vores més barroeres.
Un article que la revista Sine-materia va publicar l’any 2002. El tema és sobre els jocs tradicionals i la recuperació del carrer com a espai propi dels ciutadans.
El 2 d’octubre de 1999 presentàvem la primera producció de Titelles Pamipipa a Castellcir, un poblet aleshores a cavall del Bages, el Vallès Oriental i Osona (avui al Moianès)