A casa vostra es pot inflar la bombolla fins on us vingui de gust. Si algú diu el contrari potser sigui perquè no se sent lliure.
La cosa és molt simple d’explicar: ningú us ha de dir com heu de fer les coses a casa vostra. (Voldria haver escrit imposar en comptes de dir, però he volgut ser prudent).
Compartir i gaudir una activitat cultural en família, amb amics o amb qui vingui de gust és molt més que enriquidor, és quasi màgic. I si ho fem en un espai que ens és conegut, l’acte encara es fa més especial i més propi. Quan ens reunim en un teatre improvisat (i potser imaginari), es crea una bombolla infinitament més segura que qualsevol de les que s’inflen amb el buf de l’obrepció. Sí, a la nostra bombolla podem estar-hi tranquil·lament totes les persones que vulguem i haguem triat. És clar que sempre amb un límit raonable, perquè els aglutinaments humans, parlant en general, no són ni han estat mai gaire sans. Demaneu als vostres fills com se senten enmig d’una massificació excessiva. Observeu-los i noteu com vibren.
Aquesta bombolla que us explico es crea al voltant del grup quan tots i totes les integrants enfoquen la vista cap la mateixa cosa, escolten amb atenció el mateix so, respiren del mateix aire i perceben subtilment la presencia de tots els altres. Aleshores, quan es consuma aquesta sincronia, esdevé la màgia i afloren emocions que deixaran la petja més bonica a les nostres cèl·lules. És quan vivim l’amor de debò. Aquest és el millor antídot a qualsevol mal.
Dit d’una altra manera, entre tu i jo: ara també oferim actuacions familiars, no pas celebracions d’aniversari o similars, sinó a reunions organitzades amb la gran intenció de gaudir del teatre.
Si sou un grup de famílies que us interessa organitzar uns sessió a la vostra població i disposeu d’un espai on fer-ho, demaneu-nos-en informació.
Un aclariment per a evitar possibles malentesos: no fem teatre de màscares.
