Aquest article es va publicar a la revista Sine-matèria l’any 2002. El tema és sobre la proposta de Jocs tradicionals que en aquell moment estàvem girant per les places de Catalunya i sobre la recuperació del carrer com a espai propi dels ciutadans.
Bitjoc és una sàvia combinació d’espectacle teatral i jocs tradicionals.
Les intencions de l’espectacle de la companyia Pamipipa són tan lloables com absolutament transparents. Així s’anima a la recuperació dels jocs tradicionals amb la seva saviesa que han travessat la història passant de generació a generació i que la revolució tecnològica ha bandejat; els jocs manufacturats, construïts a casa amb elements quotidians, amb enginy, forçant la imaginació i la destresa; i també la recuperació del carrer com espai per a jugar, per relacionar-se jugant, per esdevenir protagonista del joc i no simple espectador.
No són els únics, per fortuna. Aquesta reacció contra la hegemonia dels inflables i els jocs tecnològics i les seves conseqüències: l’aïllament, la passivitat, el decaïment de l’enginy i de determinades habilitats, ha creat un moviment de recuperació dels jocs tradicionals i de jocs d’arreu del món que ja compta amb diversos exponents. La proposta de Bitjoc es diferencia perquè combina els jocs i joguines tradicionals amb les arts del teatre i l’escenificació. En definitiva es tracta d’un espectacle teatral de carrer amb jocs i joguines.
Així, abans de començar es planten i distribueixen els jocs a la plaça o espai destinat a l’espectacle i es tapen amb unes robes de colors. Mitjançant el fil argumental d’una història (de durada aproximada d’uns 30 minuts) es persegueix fer veure als participants que hi ha una part molt important de la nostra cultura que s’està oblidant: els jocs. D’aquesta manera el públic “descobreix” els jocs de la plaça, els quals podran utilitzar lliurement.
Bitjoc és tot plegat d’estètica senzilla. Els seus responsables en tot moment han volgut defugir de sofisticacions per mantenir-se fidels al missatge de “fes-t’ho tu mateix”. Evidentment els jocs també segueixen aquesta premissa i la majoria han estat construïts per ells mateixos amb materials a l’abast de tothom, perquè puguin servir de model com per exemple rutlles, xanques de pal, xanques de cordill, baldufes, patacons, tabes, cursa de xapes, xarranca, cordes, gomes, diàbolos, bitlles, bales, caça-boles, xanques de parella i caça-boles de parella.
D’altra banda, la companyia Pamipipa també disposa de l’espectacle «Estol de Jocs Tradicionals». Un muntatge que el defineixen com «d’animació atípic», perquè parlant d’animació no és habitual trobar-te una gran parada de jocs.
En síntesi l’Estol és precisament això, un espectacle-taller de jocs tradicionals de carrer i de fira, els jocs que els nostres pares i avis havien fet servir amb normalitat i que ara són mig oblidats o desconeguts com per exemple les xanques, les rutlles, les baldufes, els diàbolos, les bitlles catalanes, les bales, entre d’altres.
Pamipipa ha volgut dotar l’espectacle d’una estètica que evoqui els jocs originals, és a dir, els antics. És per això que han triat la fusta com a matèria primera per a construir tant els jocs com els suports. Tot el material que duen ha estat dissenyat i realitzat per la mateixa companyia Pamipipa amb tècniques absolutament artesanals.
Estol de Jocs Tradicionals és un espectacle de públic familiar ja que està pensat per garantir la participació activa de petits, joves, pares, mares, avis i àvies. De fet son ells, els pares i avis, qui en moltes ocasions expliquen als més petits com es fan servir els jocs. És clar, van ser els seus jocs!
