Ara per ara (nosaltres) fem una aturadeta d’actuacions a Sala Fènix.

I que quedi escrit: “no és adéu per sempre, és un adéu per un instant”. (He citat a Xesco Boix, potser?)

La cosa-19 ens ho ha regirat tot. Ens fa l’efecte que vulguin desmuntar les iniciatives d’autoocupació. Docs que vagin dient i fent. Nosaltres a la nostra.

Sala Fènix és un dels espais teatrals on durant tot l’any representàvem espectacles per a primera infància. Des de que va començar l’episodi-19 les coses han canviat. Amb les prohibicions, restriccions i restrenyiments, anomenats “mesures preventives”, han provat de desmuntar-nos la paradeta. No se n’han sortit, però ens han obligat a certes adaptacions. Una d’elles ha estat haver de renunciar a algunes sales per raons d’insostenibilitat. Un aforament reduït al 30% o al 50% difícilment cobreixen les despeses de desplaçament i hores de muntatge/desmuntatge que demana qualsevol espectacle.

Així que de moment ens centrem en un sol espai a Barcelona: L’Autèntica. La raó principal és perquè en aquest teatre podem fer ús exclusiu de la sala durant els dies que estem en cartell, amb la qual cosa ens estalviem moltes hores de muntatge. L’Autèntica s’ho pot permetre perquè disposa de tres sales. Per a nosaltres, en aquests moments, això ens és un gran avantatge.

Sala Fènix continua la seva programació matinal de diumenges amb altres companyies a les quals sí els va bé d’anar-hi. Us recomanem molt que aprofiteu les propostes de la seva cartellera perquè són molt selectes.

Desitgem que les coses es posin en ordre en un termini no gaire llunyà i puguem continuar col·laborant amb Sala Fènix. És la nostra invocació llançada a l’Univers que serà atesa se’ns cap mena de dubte. Sempre és així.

Gràcies Sala Fènix!