El carrer no és el nostre àmbit més habitual, hi actuem molt de tant en tant i ens agrada. Un festival, una fira, el final de curs d’una escola bressol, alguna festa major… En general les condicions que ens hi trobem són bastant acceptables, però queda molt camí per recórrer i moltes coses a millorar. Una mica ens fa l’efecte que hi ha un estereotip (o model clavat i inamovible) de com s’han d’organitzar els actes infantils de carrer, basat en la creença que “si és al carrer es pot fer de qualsevol manera”. Ni de bon tros no ha de ser així.

Us explicarem breument una anècdota. Val a dir que ho fem sense ressentiment i agraint l’aprenentatge per l’experiència. Va ser a l’octubre de 2001 que ens van demanar un bolo per a un poble del Vallès. Havia plogut tota la nit i en arribar-hi vam trobar l’escenari brut i xop i la plaça absolutament enfangada i plena de bassals curulls. Vam trucar al responsable, que per cert no ens va venir a rebre, i li ho vam comentar. Passada una bona estona es presentà al lloc i sense parar-hi gaire atenció espetegà amb total indiferència: «la canalla rai». Ens vam queda paradíssims. La canalla rai que pot seure amb el cul a terra (en aquest cas amb el cul al bassal) i gaudir d’un espectacle que faríem damunt d’un empostissat de més d’un metre i mig d’alçada. No, no i no!
Encara que la funció sigui al carrer cal tenir cura absolutament de tots els detalls, tractar tant el públic com els membres de la companyia amb total respecte. La qualitat final de l’espectacle no depèn únicament del que fem a l’escenari sinó de tot plegat. Us donem algunes claus bàsiques. Si en voleu saber més en podem parlar tant com calgui.
Organització de l’espai
L’àrea escènica estarà a peu pla o amb la tarima indicada a Fitxa Tècnica de l’espectacle i amb el públic assegut en semicercle. Ens agrada que hi hagi cadires per dos motius. un perquè hi pot haver persones que les necessitin i l’altre perquè ajuden a organitzar l’espai per tal que tothom tingui bona visibilitat. És molt important triar una plaça, carrer o parc recollit i silenciós, lluny de trànsit de vehicles i altres activitats sorolloses que puguin interferir l’espectacle. El terra ha de ser pavimentat i si és de sorra caldrà muntar-hi una tarima. En cas de no poder aparcar la furgo al costat de l’escenari, ens caldrà un espai habilitat per a canviar-nos.

Què fer quan les condicions climatològiques no ens són favorables
Els estris que duem per aquest espectacle (titelles, escenografia, instruments musicals, equip de so, etc.) són molt delicats i no es poden mullar gens. En cas de previsió de pluja no ens arriscarem amb actuacions a l’exterior. Per tant és molt recomanable que s’hagi previst un espai alternatiu interior si es vols evitar haver d’ajornar o suspendre l’actuació. Tanmateix, una funció amb condicions de vent fort o de intensa solellada també podria resultar difícil per a nosaltres i incòmode per al públic. En aquests casos també caldrà pensar en espais alternatius. De vegades simplement canviant l’hora l’acte n’hi prou.
Ara, si ens ho permeteu, la recomanació de cada estiu. A ple sol no! Per comoditat del públic i dels artistes, però sobretot pels infants. Sabeu perfectament que és una qüestió de salut. Estar assegut a terra, de vegades roent, durant 30 o 40 minuts torrant-se el magí i amb el Sol de cara, no són les millor condicions per a gaudir relaxadament d’un espectacle. Vetllem per la qualitat de tot plegat. Tinguem cura dels detalls. Estimem-nos.


