Retrobar-nos amb les persones dels grups de la Xarxa d’Espectacles té coses molt especials. De vegades el tracte és tant proper que sembla que vagis de visita a la família. S’hi respira entusiasme. Participen d’una tasca molt important: el teatre per a tots el públics. Vetllen per la qualitat i la continuïtat dels espectacles a la seva població perquè els toca molt de prop: els seus fills i filles els primers d’entrar a la sala. Ens agrada que al teatre no només ens rebin els tècnics, sinó aquelles persones que han participat de la tria de l’espectacle i que fan del dia de la representació una gran esdeveniment, una gran festa.
Aquest cap de setmana passat hem estat a Sant Llorenç de Morunys. És la tercera vegada que ens convida el grup xarxa d’aquesta població i la primera que visitem el teatre. Els darrers anys vam representar l’espectacle a la sala de plens de l’Ajuntament. Es van voler arriscar amb una proposta atípica: crear un ambient íntim i familiar per a una funció adreçada especialment a petits de fins a 3 anys. És un format que ens agrada i que sovint convidem a provar-ho. Nosaltres sense escenari ni tarima i el públic assegut a terra en catifes i coixins, molt apropet nostre. Les mares i els pares al costat dels seus fills i filles per viure l’experiència plegats (no s’hi val allò de nens al davant a terra i pares i mares al darrera en cadires). El resultat acostuma a ser espectacular.
Enguany la funció ha estat al teatre amb El Drac Màgic i altres contes animals. Ens hi hem trobat com a casa. Gràcies.
Muntant l’escenografia del drac màgic
Dinant al camerino. Com a casa.
La primera vegada que vam anar a Sant Llorenç el 2009, un frec de retros va fer saltar un mirallet. Ara, 4 anys després, el tretro encara està igual. (I no m’han dit res a l’ITV)