Sense oblidar on sóc
De tant en tant, sento la necessitat d’un breu descans. Un instant dedicat exclusivament a respirar. Aparto la vista de l’obrador i la deixo anar enllà fins que és perd a l’horitzó. Lentament, […]
Mes: agost de 2012
Simplement deixar-se dur
Des que vaig decidir iniciar aquest nou viatge i abandonar el camí “correcte”, aquell que tothom espera que segueixis sense qüestionar, la vida no ha deixat de sorprendre’m. De fet afirmo sense cap […]
Avui faig de fuster
Vogidores dibuixant mil formes als plafons de fusta. Trepans incansables, amb ànsia de convertir-ho tot en coladors. Aspres frecs gens agradables del paper de vidre. I de sobte, un regal: silenci. Agradós respir que només gosa eclipsar el ribot. Un suau pas que ara va… ara torna. Escultor de fràgils encenalls daurats arrencats de les vores més barroeres.