Teatre Can Ninot

Una funció exclusiva de teatre infantil

En la nostra breu història de titellaires (20 anys) és la segona vegada que ens hi trobem. Sí, de vegades passa, són coses dels astres (i potser de manca de promoció). Tan se val, el cas és que a la funció d’avui ha vingut una sola família. La Núria i el Cesc amb els seus fills el Gil i l’Arnau. Jugar una actuació exclusiva per a una família és alhora una situació estranya i tanmateix especial. Bé, de fet totes les funcions tenen quelcom d’especial, però per sort no són estranyes.

Acostumats a funcions plenes, i als cartellets de «entrades exhaurides» que tant inflen els egos artístics i llurs xarxes socials, presentar-se a una platea amb només quatre persones (i una d’elles dormint al cotxet :-)) ho posa tot a lloc. L’experiència demana més que mai no oblidar la solemnitat teatral, actuar marcant els punts amb molta més precisió i sobretot posar atenció als silencis. Els meravellosos silencis!

Entenem que per al públic pot resultar una mica violent perquè com que només hi són ells quatre els mires tota l’estona. És com seure a primera fila de classe. Ara bé, la família d’avui ha estat encantada i nosaltres també, és clar.

No fa gaires setmanes vam anar en campanya de teatre escolar a les llar d’infants del municipi on viu aquesta família. Hi vam coincidir mentre descarregaven la furgo i ens van reconèixer de seguida. Ens segueixen al YouTube i que ara el Gil i l’Arnau ens veiessin «en viu» era més que un regal. Però ves per on va resultar que les funcions programades a l’escola (d’això se n’encarrega l’ajuntament) eren per als més petits. Això volia dir que l’Arnau si que hi seria però el Gil no. Quina decepció, tot el dia esperant veure l’espectacle i en acabar l’escola saber que no seria així.

Avui aquesta família ha vingut al teatre Can Ninot i s’ha trobat que suspeníem per manca de públic. Una altra vegada el Gil no veuria l’espectacle! Això si que no: una vegada podia passar, dues no. Xifres al marge i decidit de peu dret al vestíbul de Can Ninot, avui (i sempre que convingui) hi haurà espectacle amb tota la solemnitat teatral. Dedicat a tu, Gil, al teu germà Arnau, que ha dormit plàcidament durant tota la funció, a la teva mare i al teu pare. Gràcies per venir al teatre.