Un dibuix revelador

Avui em plau compartir un dibuix que he descobert en un pedacet de full de la meva llibreta de notes. Un regal de la mà de la Tanit on, de manera sintètica i delicada, explica un grapat de detalls sobre l’existència.

Hi veiem una línia espiral que s’expandeix amb proporció àuria i esdevé finalment una closca de cargol. Aquest traç explica que independentment de les dimensions, sigui la galàxia més infinita o el cargolet més diminut, tota la creació respon a les mateixes lleis universals. Sobre aquest esdevenir expansiu convivim en harmonia totes les espècies, cadascuna al seu lloc i sempre abraçades per la Mare Terra, implícita en l’espiral.

Tant mateix, un parell d’estels ressegueixen l’expansió espiral dient-nos que la vida és possible més enllà de la que coneixem a la superfície de la terra. L’estel del centre simbolitza l’espai intra-terrè i l’estel exterior l’extraterrestre.

Una tija farcida de recargolins al·ludeix al creixement lliure sempre respectant l’espai aliè i els raigs de Sol, també recargolats, ens diu que la llum infinita de la Intel·ligència Universal sempre ens arriba: siguem on siguem sempre ens troba.

El cargol i la papallona, un parell de petits éssers que es belluguen pausadament, sense pressa. La millor manera d’estar present perquè res no ens passi desapercebut.

I finalment la bombeta de la lluna humanitzada vol dir que tots i totes som en essència llum (bombeta) i tenim la capacitat de reflectir la llum dels altres (lluna).