Blog-nova-sala-can-ninot-CAP

El teatre Can Ninot de Sant Cugat també ofereix espectacles de 0-3 anys

S’esbossa una nova proposta d’espectacles per a petita infància a Sant Cugat del Vallès.

Docs sí, hem encetat el 2018 amb novetats a la cartellera del teatre Can Ninot a Sant Cugat del Vallès. Can Ninot és una petita sala, amb aforament per a unes 50 persones, segons ens explica el seu fundador i director Tian Cusidó. Ofereix una programació estable de titelles que, fins ara, s’adreçava a públic infantil a partir de 3 anys. En Tian també s’ocupa de la direcció artística de la Mostra de Titelles de Sant Cugat, la qual inclou espectacles de 0-3 anys. Després d’observar la gran acollida de públic d’aquesta franja d’edats, ha decidit tenir-la en compte en la programació de Can Ninot. I com? Doncs oferint-los un parell d’espectacles al mes.

Titelles Pamipipa ha estat convidada a estrenar la programació amb l’espectacle El cargol treu-banya «Miranius». Gràcies! Hi tornarem al febrer amb «Poesia a la masia», però abans encara hi passarà la Cia Tiravec amb «El viatge d’en Jan».

Teatre Can NinotÉs una novetat que ens alegra. A can Pamipipa fa molts anys que fem camí dibuixant els viaranys de cultura que es mereixen els petits infants. Insistim contínuament sobre la necessitat de crear espais on s’hi trobin bé ells i les seves famílies. Espais segurs, tranquils i acollidors on se’ls respecti el seus interessos i el seu ritme. I sabem que aquests espais han de ser petits i gens massificats, la qual cosa posa en evidència més que mai que la cultura no és una despesa sinó una inversió. I de bracet inseparable amb l’educació, perquè «l’educació és cultura i la cultura és educació» probablement sigui la millor inversió que podem fer per a les persones.

Sabem que poc públic significa pocs beneficis econòmics, però… i la resta de coses què? Cal que passem llista dels tots els beneficis que significa viure la cultura? Les industries culturals han barrejat termes creant certa confusió. Què és oci i què és cultura? Nosaltres entenem que si únicament es persegueixen objectius econòmics estem parlant d’oci, de distreure, de «desconnectar el personal». Nosaltres a can Pamipipa no volem distreure el públic. El volem vivint el present amb tots els sentits.

I com sempre és bo l’equilibri, hem d’acompanyar els ideals d’una dosi de seny, és a dir, ser pragmàtics i plantejar una activitat sostenible. Ara bé, sempre des de la base, que som nosaltres, les persones que en fem ús. Si bastim una estructura cultural deficitària i artificialment fonamentada en subvencions, correm el risc que qualsevol moment s’ensorri. Si hi creiem cal que ens hi comprometem totes les parts, cadascuna des del seu lloc: creadors d’espectacles, gestors de teatres i públic.

Gràcies a tots i totes per fer pinya en aquest bonic projecte de la Vida. Continuem fressant viaranys de colors i endavant!